Guardat en la memòria


Venint de Gandia, només passar Palma, se’ns apareixia Ador al davant nostre, un poc elevat. Però per arribar-hi hi havia encara que recórrer un tram per un camí de terra que ascendia lleument entre bancals i màrgens. A la dreta, una misteriosa torre sembla controlar el viatger. Hi ha qui la recorda encara i afirma que estava feta amb tapial andalusí. Ja no està allí per confirmar-ho.

Per damunt del poble, dominant fins i tot el campanar, destacava l’ermita blanca del gloriós sant Josep no aclaparada per la multitud de xalets que l’han destronada. A mitjan pujada pel calvari s’aprecia la porta del vell cementeri. I, al fons, al Cabeço se li endevinen les llenques treballades escalonant-se per les seues faldes.

Quan allà a mitjan segle XX, el fotògraf parà enmig del camí la seua càmera -potser que amb trípode i tot-, va poder prendre’s tranquil·lament el seu temps segur de que cap artefacte motoritzat se l’enduria per davant. Ara la mateixa foto s’ha de prendre de manera quasi furtiva abans no veure’s acaçat per davant i per darrere per algun impacient i estrident vehicle. No val la pena, la perspectiva que apareix davant l’objectiu ha perdut molt.

 






                             La plaça de la Font abans i ara.
La renovació urbana iniciada fa algunes dècades i rematada fa pocs anys ha empetitit la plaça. Abans les persones la gaudien mentre ara són els cotxes els que s’ensenyoreixen de l’espai. La font amb la bassa i el llavador havien format part secular i viva del paisatge quotidià del poble, amb l’imponent mur de l’església a la vora. D’haver-ho conservat ara donarien personalitat i un toc pintoresc a Ador.
La plaça hauria de ser el cor del poble, l’àgora on passejar, xarrar o passar una estona tranquil.lament veient qui va i qui torna. Ara, la major part del temps, és més un eixamplament de carrers, un simple espai de pas quasi inhòspit per als vianants als que els vehicles amenacen des de quatre costats. De fet Ador s’ha quedat sense cap espai que realment es puga considerar una plaça.






Aquesta és la vista que hi havia fa anys des de l’ermita de sant Josep. Els xiprers encara jóvens, la porta del cementeri vell encara en peu i les velles teulades del nucli central d’Ador amb el carrer de Dalt i el carreró de Sant Vicent i dels nous carrers que al llarg del s. XX anaven obrint-se: el carrer Ausiàs March  i la carretera. Les cases d’Ador tenien una tipologia semblant que donava harmonia i pintoresquisme al paisatge urbà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada